RESOLUCIÓN PRE/2378/2004, DE 6 DE JULIO, POR LA QUE SE PUBLICAN TÉRMINOS NORMALIZADOS POR EL CONSEJO SUPERVISOR DEL TERMCAT
El uso del catalán en los ámbitos socioeconómico, técnico y científico requiere la elaboración y la difusión de los recursos terminológicos que permiten designar y definir los nuevos conceptos que se ponen en circulación en nuestra sociedad.
El Decreto 217/1997, de 30 de julio, por el que se aprueba la modificación de los Estatutos del Consorcio del Centro de Terminología Termcat, establece que el Termcat debe difundir periódicamente los términos que hayan sido aprobados por el Consejo Supervisor, que tienen carácter subsidiario respecto a la normativa establecida por la Sección Filológica del Institut d'Estudis Catalans.
El artículo 4 del Decreto 36/1998, de 4 de febrero, de medidas para la aplicación de la Ley 1/1998, de 7 de enero, de política lingüística, establece que la Dirección General de Política Lingüística debe garantizar la aplicación de la normativa del Institut d'Estudis Catalans y el uso de la terminología que elabora el Termcat en todos los departamentos de la Generalidad.
El artículo 2.3 del Decreto 107/1987, de 13 de marzo, por el que se regula el uso de las lenguas oficiales por parte de la Administración de la Generalidad de Cataluña, hace preceptivo para la Administración de la Generalidad el uso de los términos normalizados por el Termcat para designar en catalán los conceptos a los que se refieren.
De acuerdo con los mencionados preceptos,
Resuelvo:
.1 Dar publicidad a los términos catalanes aprobados por el Consejo Supervisor del Termcat durante el primer cuatrimestre de 2004, que figuran en el anexo de la presente Resolución, que se acompañan de las definiciones y de las equivalencias en otras lenguas.
.2 En virtud del artículo 2.3 del Decreto 107/1987, de 13 de marzo, y del Decreto 36/1998, de 4 de febrero, los departamentos de la Generalidad deben emplear los términos del anexo para designar en catalán los conceptos a los que se refieren en su documentación técnica y administrativa.
Anexo
Términos catalanes aprobados por el Consejo Supervisor del Termcat en el período indicado en el apartado 1
Cualquier comentario sobre los términos de este anexo, puede dirigirse al Termcat, c. Diputació, 119, 5ª, Barcelona.
Art
action painting [en] f
es action painting
fr peinture gestuelle
it pittura-azione
en action painting
de Action Painting
Tendència pictòrica de l'expressionisme abstracte, que posa l'èmfasi en el gest, l'acció i l'espontaneïtat dels traços, sorgida l'any 1945 als Estats Units d'Amèrica.
Nota: Terme encunyat l'any 1952 pel crític nord-americà Harold Rosenberg.
allisat m
es alisado; intonaco
fr intonaco; lissé
it intonaco
en intonaco; plaster finish
Capa fina de morter de calç i sorra, en una proporció de tres parts de calç per una de sorra, amb un gruix aproximat entre 3 i 5 mm, que s'aplica a una superfície mural després del remolinat per a pintar-hi al fresc.
art autre [fr] m
es art autre
fr art autre
it art autre
en art autre
de Art autre
Corrent pictòric adscrit a l'expressionisme abstracte no geomètric, de caràcter espontani i desorganitzat, que pretén produir un trencament radical amb les formes artístiques convencionals, nascut a França al començament dels anys cinquanta del segle xx.
Nota: Terme encunyat l'any 1952 pel crític francès Michel Tapié.
art brut m
es art brut; arte bruto
fr art brut
it art brut
pt art brut
en art brut; raw art
de Art Brut
Expressió artística de caràcter espontani creada per nens, per malalts mentals o per persones sense formació, al marge dels ambients culturals, que no té com a finalitat el benefici econòmic ni el reconeixement artístic o social.
Nota: Terme encunyat l'any 1945 pel pintor francès Jean Dubuffet.
art corporal m
es body art
fr art corporel
it arte corporale
en body art
de Body-Art
Expressió artística en què l'autor empra com a suport o medi artístic el seu propi cos, sorgida cap al final dels anys seixanta del segle xx.
art déco [fr] m
es art déco
fr art déco
it art déco
en art deco
de Art déco
Estil de disseny aplicat especialment a les arts decoratives que es basa en la preferència per les línies simples i geomètriques, pels colors plans i pels motius exòtics, desenvolupat durant els anys vint del segle xx.
art òptic m
es arte óptico
fr art optique
it arte ottica
pt arte óptica
en op art; op'art; optical art
de Op-Art
Tendència pictòrica de caràcter abstractogeomètric que privilegia els efectes generadors d'il·lusió òptica.
art pop m
es arte pop
fr art pop
it arte pop
pt arte pop
en pop art
de Pop-Art
Moviment artístic d'origen angloamericà que s'inspira en aspectes comuns i quotidians de la societat industrial de consum i trasllada a les obres el repertori icònic de la cultura urbana de masses, sorgit cap als anys cinquanta del segle xx.
art turístic m
es arte de aeropuerto; arte turístico
fr art d'aéroport
en airport art; tourist art
de Airport Art
Forma d'art contemporània especialment destinada al mercat turístic, que es basa en la reproducció de peces antigues o en la producció de peces noves que imiten el tipisme de l'art popular.
assemblage [fr] m
es assemblage
fr assemblage
en assemblage
de Assemblage
Tècnica artística que consisteix a unir els uns amb els altres o a un suport diferents objectes i materials heterogenis, generalment d'ús quotidià.
Nota: Terme encunyat l'any 1953 pel pintor francès Jean Dubuffet.
assemblage [fr] m
es assemblage; ensamblaje
fr assemblage
it assemblaggio
en assemblage
de Assemblage
Obra d'art tridimensional composta per diferents objectes i materials heterogenis, normalment d'ús quotidià, units els uns amb els altres o a un suport.
Nota: Terme encunyat l'any 1953 pel pintor francès Jean Dubuffet.
contraposat m
es contrapposto
fr contraposte
it contrapposto
en contrapposto; weight shift
Representació de la figura humana pròpia de l'escultura clàssica i de la pintura i l'escultura del Renaixement basada en la disposició inversa d'unes parts del cos respecte de les altres amb l'objectiu d'evitar la frontalitat i la simetria i donar sensació de dinamisme i equilibri.
Nota: En àmbits especialitzats és habitual l'ús de la forma italiana contrapposto. Per extensió, aquest terme també s'aplica a l'oposició d'altres estructures i masses plàstiques en la composició artística.
escultura tova f
es escultura blanda
fr sculpture molle; sculpture souple
en soft art; soft sculpture
Pràctica escultòrica que es caracteritza per l'ús de materials no rígids, conreada especialment als anys seixanta i setanta del segle xx.
Nota: Per extensió, també s'utilitza el terme art tou per a fer referència a aquest concepte.
happening [en] m
es happening
fr happening
it happening
en happening
de Happening
Manifestació artística de caràcter multidisciplinari, que barreja sovint les arts plàstiques amb les arts escèniques, generalment basada en la improvisació i en la participació del públic, desenvolupada especialment durant els anys seixanta del segle xx.
Nota: Terme encunyat l'any 1959 per l'artista nord-americà Allan Kaprow.
hard-edge [en] m
es hard-edge
fr hard-edge
en hard-edge; hard-edge painting
de Hard-Edge-Painting
Tendència de la pintura abstracta nord-americana que es caracteritza pel rigor geomètric, els contorns nítids i els colors uniformes, sorgida al començament dels anys seixanta del segle xx com a reacció a l'expressionisme abstracte.
Nota: Terme encunyat l'any 1958 pel crític nord-americà Jules Langsner.
junk art [en] m
es junk art
fr junk art
en junk art
de Junk-Art
Tendència artística que es caracteritza per la utilització de deixalles urbanes i materials de rebuig industrials per a realitzar obres d'art, sorgida cap a la meitat dels anys cinquanta del segle xx als Estats Units d'Amèrica i a Anglaterra.
Nota: Terme encunyat l'any 1961 pel crític britànic Lawrence Alloway.
lliscat m
es enlucido; intonachino
fr glissé; intonachino
it intonachino; tonachino
en intonachino; top plaster
Capa de calç llisa i molt fina que s'aplica a una superfície mural després de l'allisat i sobre la qual es pinta al fresc quan encara és humida.
macaroni m
es macarroni
fr macaroni
en macaroni
Marca lineal amb formes diverses, no figurativa, traçada amb els dits sobre l'argila fresca, pròpia de l'art rupestre del paleolític superior.
Nota: Segons algunes fonts, els macaronis són la forma d'art més antiga que es coneix.
mec art m
es mec art
fr mec art
it mec art
en mec art; mechanical art
Pràctica artística neodadà que es caracteritza per la utilització d'imatges fotogràfiques traslladades mecànicament a altres suports amb l'objectiu d'obtenir-ne una imatge de síntesi.
Nota: Terme encunyat el 1965 pels artistes Alain Jacquet i Mimmo Rotella, i difós pel crític francès Pierre Restany. Mec art és un escurçament de l'anglès mechanical art.
performance [en] f
es performance; representación
fr performance; spectacle multiarts
it performance
en performance; performance art
de Performance
Manifestació artística de caràcter multidisciplinari en què l'autor, present físicament o no, busca impressionar vivament el públic, desenvolupada especialment a partir del final dels anys cinquanta del segle xx.
pintura sistèmica f
es pintura sistémica
fr art systématique
en systemic art; systemic painting
Pràctica artística de l'abstraccionisme que es caracteritza per l'ús de formes estandarditzades molt simples, generalment geomètriques, que poden presentar-se tant en forma d'una sola imatge com d'una sèrie d'imatges repetides dins un sistema estructurat.
Nota: El terme systemic painting va ser encunyat l'any 1966 pel crític d'art britànic Lawrence Alloway. Per extensió, també s'utilitza el terme art sistèmic per a fer referència a aquest concepte.
pop adj
es pop
fr pop
en pop
Relatiu o pertanyent a l'art pop.
remolinat m
es arriccio; enfoscado; fratasado
fr arriccio; crépi
it arricciato; arriccio
en arriccio
Capa basta i rugosa de morter de calç i sorra, en una proporció de meitat i meitat, amb un gruix aproximat entre 0,5 i 1 cm, que s'aplica a una superfície mural per a pintar-hi al fresc.
tondo m
es tondo
fr tondo
it tondo
en tondo
Element decoratiu, esculpit o pintat, de forma circular i generalment de tema religiós, típic del Renaixement italià.
Ciències de la vida i de la salut
amplicó m
es amplicón
fr amplicon
fr produit d'amplification
en amplicon
Regió de DNA que s'amplifica de forma natural en el genoma d'un individu o d'una espècie, o bé de forma artificial per mitjà de reaccions enzimàtiques, especialment per mitjà de la reacció en cadena de la polimerasa.
antiretroviral adj
sin. antiretrovíric -a adj
sigla ARV adj
es antirretroviral; antirretrovírico; ARV
fr antirétroviral; ARV
it antiretrovirale; ARV
pt antiretroviral; antiretrovírico; ARV
en antiretroviral; ARV
Que té capacitat per a inhibir la reproducció d'un retrovirus o per a combatre'n l'acció.
Nota: Quan fa referència a fàrmacs s'utilitza sovint com a substantiu.
càrrega viral f
sin. càrrega vírica f
es carga viral; carga vírica
fr charge virale
it carico virale
pt carga viral; carga vírica
en viral burden; viral load
Quantitat d'unitats víriques per mil·límetre cúbic que hi ha en un líquid orgànic.
deler m
es apetencia
fr état de besoin; état de manque
it craving
pt craving
en craving
Desig compulsiu de tornar a experimentar els efectes d'una substància a la qual s'és addicte.
estrumogen m
es bociógeno
fr goitrogène
de Goitrogen
Substància que produeix goll.
estrumogen -ògena adj
es bociogénico; bociógeno
fr goitrogène
en goitrogenic; strumogenic
Que produeix goll.
estrumogènesi f
es bociogénesis
fr goitrogénèse
en goitrogenesis
Formació de goll.
limfòcit B m
sin. compl. cèl·lula B f
es célula B; linfocito B
fr cellule B; lymphocyte B
en B cell; B lymphocyte
Limfòcit format a la medul·la òssia que té capacitat per a produir anticossos i és responsable de la resposta immunitària humoral.
Nota: La lletra B de la denominació prové de bursa (.bossa' en llatí), en referència a la bossa de Fabrici, òrgan dels ocells on es va identificar per primera vegada aquesta cèl·lula. Per aquest motiu els limfòcits B també es denominen limfòcits bursodependents, bursoderivats o bursoequivalents.
limfòcit B naïf m
sin. limfòcit B verge m
es linfocito B naive; linfocito B virgen
fr lymphocyte B naïf; lymphocyte B vierge
en naive B lymphocyte; virgin B lymphocyte
Limfòcit B madur que encara no s'ha trobat amb el seu antigen específic, ni és la progènie d'un limfòcit madur estimulat per un antigen.
limfòcit naïf m
sin. limfòcit verge m
es linfocito naive; linfocito virgen
fr lymphocyte naïf; lymphocyte vierge
en naive lymphocyte; virgin lymphocyte
Limfòcit B o T madur que encara no s'ha trobat amb el seu antigen específic, ni és la progènie d'un limfòcit madur estimulat per un antigen.
limfòcit T m
sin. compl. cèl·lula T f
es célula T; linfocito T
fr cellule T; lymphocyte T
en T cell; T lymphocyte
Limfòcit diferenciat en el timus que no té capacitat per a produir anticossos i és responsable de la resposta immunitària cel·lular.
Nota: La lletra T de la denominació prové de tim o timus, en referència a l'òrgan per mitjà del qual madura aquesta cèl·lula. Per aquest motiu, els limfòcits T també es denominen limfòcits timodependents, timoderivats o posttímics.
limfòcit T naïf m
sin. limfòcit T verge m
es linfocito T naive; linfocito T virgen
fr lymphocyte T naïf; lymphocyte T vierge
en naive T lymphocyte; virgin T lymphocyte
Limfòcit T madur que encara no s'ha trobat amb el seu antigen específic.
pacient naïf m i f
es paciente naive; paciente virgen
fr patient naïf
en naive patient
Pacient que no ha estat sotmès a cap tractament, especialment a cap tractament antiretroviral en la infecció per VIH.
patrimoni gènic m
es acervo génico; patrimonio génico
fr pool de gènes; pool génique
it pool genetico
pt pool de genes
en gene pool; genetic base
Conjunt de tots els gens, considerant els seus al·lels, d'una població determinada en un moment concret.
petjada ecològica f
es huella ecológica
fr empreinte écologique
it impronta ecologica
pt pegada ecológica
en ecological footprint
de ökologischer Fußabdruck
Indicador ambiental que estableix la superfície ecològicament productiva que es necessita per a subministrar la matèria i l'energia bàsiques necessàries per a cobrir indefinidament les necessitats de consum de recursos i d'assimilació de residus d'una població determinada en un territori concret, segons el seu estil de vida habitual.
Nota: El terme anglès va ser encunyat pels científics canadencs M. Wackernagel i W. Rees l'any 1996.
reserva genètica f
es reserva genética
fr reserve génétique
en genetic reserve
Conjunt de genotips d'un organisme que hom conserva en forma d'espècimens, gàmetes o embrions amb l'objectiu d'aïllar-los de circumstàncies externes adverses i de preservar-ne l'existència.
viral adj
sin. víric -a adj
es viral; vírico
fr viral
it virale
pt viral; vírico
en viral
Relatiu o pertanyent al virus.
Construcció i obres públiques
àrid artificial m
es árido artificial
fr agrégat artificiel; granulat artificiel
en artificial aggregate; manufactured aggregate
Àrid d'origen mineral que ha patit una alteració fisicoquímica o d'un altre tipus com a conseqüència d'un procés industrial.
Nota: Concepte definit a la norma UNE-EN 13043:2003.
àrid natural m
es árido natural
fr agrégat naturel; granulat naturel
en natural aggregate
Àrid d'origen mineral que resulta d'un procés de disgregació natural o bé d'un procés mecànic.
Nota: Concepte definit a la norma UNE-EN 13043:2003.
àrid reciclat m
es árido reciclado
Àrid que resulta del tractament de material inorgànic prèviament utilitzat en la construcció.
Nota: Concepte definit a la norma UNE-EN 13043:2003.
caixa estenedora f
es caja extendedora; cajón; rastra
fr cadre tracté; épandeuse
en spreader; spreader box
de Kastenverteiler; Streugerät
Dispositiu en forma de caixa, situat a la part final de l'equip de fabricació i d'estesa de les beurades bituminoses, on cau la beurada procedent del mesclador i des d'on es distribueix sobre la superfície que s'ha de tractar per mitjà d'uns caragols sens fi i d'una mestra de goma d'altura regulable.
canal d'onatge m
es canal de oleaje
fr canal à houle
en wave flume
Instal·lació en forma de canal, proveïda d'un generador d'onatge, que s'utilitza per a realitzar assaigs experimentals relacionats amb els efectes de l'onatge.
coeficient de somatge m
es coeficiente de asomeramiento
fr coefficient de shoaling
en shoaling coefficient; shoaling factor
Relació entre l'altura d'ona en un punt situat a una profunditat qualsevol i l'altura d'ona en aigües profundes, un cop eliminat l'efecte de la refracció de l'onatge.
espatller m
es espaldón
Part lateral d'un terraplè que té la funció específica de contenir-ne el nucli.
Nota: No formen part de l'espatller els revestiments sense funció estructural, com ara plantacions, cobertes de terra vegetal, proteccions antierosió, etc.
fi m
es fino
fr fine
en fines
Fracció granulomètrica d'un àrid que passa pel garbell de malles de 0,063 mm.
Nota: S'utilitza generalment en plural. Concepte definit a la norma UNE-EN 13043:2003 i a la norma UNE-EN 12620:2003. La grandària de les malles dels garbells d'assaig s'estableix a la norma UNE-EN 933-2:1996.
fíl·ler m
es filler; polvo mineral
fr filler
it filler
en filler
Fracció granulomètrica d'un àrid que passa pel garbell de malles de 0,063 mm i que s'afegeix a determinats materials de construcció.
Nota: Concepte definit a la norma UNE-EN 13043:2003, a la norma UNE-EN 12620:2003 i a l'Ordre circular 5/2001 del Ministeri de Foment. La grandària de les malles dels garbells d'assaig s'estableix a la norma UNE-EN 933-2:1996.
generador d'onatge m
es generador de olas; generador de oleaje
fr batteur à houle; génerateur de vagues
en wave generator; wave maker
Dispositiu constituït per una o per diverses pales que s'utilitza per a produir ones en instal·lacions d'investigacions marítimes.
generador d'onatge de falca m
es generador de oleaje de cuña
en wedge-type wave generator
Generador d'onatge equipat amb una pala en forma de tascó, la qual es desplaça amb un moviment alternatiu al llarg d'un pla inclinat situat sobre el fons d'un canal d'onatge.
generador d'onatge de frontissa m
es generador de oleaje de bandera; generador de oleaje de charnela; generador de oleaje flap; generador de oleaje rotacional
fr volet batteur
en flap wavemaker; flap-type wave maker
Generador d'onatge equipat amb una pala en forma de mur vertical, la qual es fixa pel costat inferior a un eix de gir situat transversalment al fons d'un canal d'onatge i fa un moviment de vaivé angular respecte de la vertical.
generador d'onatge de pistó m
es generador de oleaje de pistón
fr batteur à houle de type piston; batteur piston
en piston wave maker
Generador d'onatge equipat amb una pala en forma de mur vertical, la qual es desplaça horitzontalment amb un moviment alternatiu sobre el fons d'un canal d'onatge.
gotejat m
es gotelé; revoco a la tirolesa; revoco tirolés
fr gouttelette
pt gotelé
en droplet effect; goutelette
Estucat granellut, en forma de gotes, obtingut per mitjans mecànics.
mestra f
es maestra
fr dispositif d'arasement; racloir d'arasement
en strike-off squegee
Tira, generalment de goma, disposada horitzontalment a la part final d'una caixa estenedora que, un cop estesa la beurada bituminosa, escombra d'impureses l'asfalt perquè la superfície tractada quedi llisa i uniforme.
puja-i-baixa m
es alteada; voltejeo
fr pilonnement
it sollevamento
pt balanço vertical
en heave
de Vertikalbewegung
Moviment ascendent i descendent de les onades o d'un cos flotant sotmès a llur acció.
SCRIM m
es SCRIM
fr SCRIM
it SCRIM
en SCRIM
pt SCRIM
Aparell que s'utilitza per a mesurar de forma contínua el coeficient de fregament transversal d'un ferm.
Nota: SCRIM és la sigla anglesa corresponent a sideway-force coefficient routine investigation machine (.màquina d'investigació regular del coeficient de fregament transversal').
somatge m
es asomeramiento; somerización
fr shoaling
en shoaling
Variació de l'altura d'ona com a conseqüència de la variació de la celeritat de grup i de la conservació del flux d'energia quan una ona avança des d'aigües profundes fins a aigües de menys profunditat.
Decoració
pluja f
sin. compl. cabells d'àngel m pl
sin. compl. llàgrimes f pl
es cabelleras; lluvia
fr cheveux d'anges
en tinsel icicles
Guarniment fet amb tires de plàstic o de paper molt estretes i brillants, generalment de color d'or o de plata, que es deixen caure sobre una superfície determinada, utilitzat especialment per a guarnir l'arbre de Nadal.
serrellet m
es espumillón
fr guirlande argentée
it nastro
en tinsel
de Lametta
Cinta lleugera i de color viu, enflocada amb tiretes molt estretes i brillants, que s'utilitza amb finalitats decoratives, especialment per Nadal.
Ensenyament
dossier d'aprenentatge m
es portafolio de aprendizaje; portafolio del alumno
fr dossier d'apprentissage; portefeuille d'élève
en student learning portfolio; student portfolio
Recull documental elaborat per un estudiant que mostra la feina que ha realitzat durant el curs en una matèria determinada.
Nota: S'utilitza especialment en l'àmbit universitari.
dossier de docència m
es portafolio docente
fr dossier d'enseignement; portfolio d'enseignement
en teaching portfolio
Recull documental elaborat per un professor que informa sobre l'abast i la qualitat de la seva activitat docent i que serveix com a eina d'avaluació per al mateix professor i per a la institució per a la qual treballa.
Nota: S'utilitza especialment en l'àmbit universitari.
Esports
servei pupa m
es servicio medio largo
es servicio pupa
fr service infirmerie
en half long serve
tennis de taula. Servei executat de manera que la pilota faci un primer bot en el camp contrari i que un possible segon bot s'ajusti a la línia de fons, amb la intenció que l'adversari no pugui saber fins a l'últim moment si ha de deixar-la passar o tornar-la.
arc de politges m
sin. compl. arc compost m
sin. compl. arc mecànic m
es arco compuesto; arco de poleas; arco mecánico
fr arc à démultiplication; arc à poulies; arc composé
en compound bow; pulley bow
tir amb arc. Arc amb un sistema de politges a les puntes per on passa un cable que subjecta la corda, la qual cosa permet de reduir l'esforç en tibar-lo.
arc unicam m
es arco unicam
fr arc unicam
en one cam bow; single cam bow; unicam bow
tir amb arc. Arc de politges amb una politja excèntrica, generalment del tipus cam, en un extrem i una politja rodona i d'eix central en l'altre extrem.
corda flamenca f
es cuerda flemish
fr corde flemish
en Flemish bowstring; Flemish string
tir amb arc. Corda d'un arc en què les bagues dels extrems es fan trenant els mateixos fils que la formen, sense necessitat de reforços.
cos de l'arc m
es cuerpo del arco
fr corps de l'arc; poignée
en handle; riser
tir amb arc. Part central de l'arc on es fixen les pales.
distància de canya f
es tiller
fr tiller
en tiller
tir amb arc. Distància entre la corda i el punt en què cadascuna de les pales encaixen amb el cos de l'arc, mesurada amb l'arc encordat.
Nota: La diferència entre la distància de canya superior i la distància de canya inferior es denomina tíl·ler.
distància de muntat f
sin. fistmele m
es distancia de armado; fistmele
fr band; fistmele
it fistmele
en brace height; bracing height; fistmele
tir amb arc. Distància entre la corda i el punt de pivot en un arc encordat.
esquí-arc m
es esquí-arco
fr ski-arc
en archery biathlon; ski archery; ski-arc
tir amb arc. Disciplina esportiva que combina l'esquí de fons i el tir amb arc, i que consisteix a fer un recorregut esquiant i fent diverses parades per a disparar contra dianes fixes.
força de pic f
es fuerza de pico
fr force de pic
en peak draw weight
tir amb arc. Força màxima que s'exerceix en tibar l'arc de politges fins a l'obertura completa.
força de sosteniment f
es fuerza de sostén
fr force de maintien; puissance de maintien
en holding weight
tir amb arc. Força que s'ha d'exercir per mantenir l'arc en posició d'obertura.
força de tir f
es fuerza de tiro
fr force de l'arc à l'allonge; puissance de l'arc à l'allonge
en draw weight
tir amb arc. Força que s'ha d'exercir per tibar l'arc fins al punt d'ancoratge.
pesaarcs m
es pesa-arcos
fr peson
en bow scale
tir amb arc. Aparell que mesura la resistència d'un arc a una determinada tracció.
Nota: També és habitual l'ús de l'expressió pesar l'arc amb el sentit de.mesurar la resistència de l'arc a una determinada tracció'.
ploma flu-flu f
es pluma flu-flu
fr plume flou-flou; plume flu-flu
en floo-floo feather; flu-flu feather
tir amb arc. Ploma natural de grans dimensions que s'utilitza quan es vol limitar de manera considerable l'abast de la fletxa.
ploma spin-wing [spin-wing: en] f
es pluma spin-wing
fr plume spin-wing
en spin-wing vane
tir amb arc. Ploma de plàstic o de paper en forma de bucle, molt lleugera, que provoca una rotació longitudinal a la fletxa i n'estabilitza el vol.
politja cam f
es cam; polea cam
fr cam; came
it cam
en cam
tir amb arc. Politja excèntrica amb les canals del cable i de la corda ovalades que serveix per a augmentar l'energia potencial acumulada per l'arc en tibar-lo.
potència f
es potencia
fr puissance
en weight
tir amb arc. Força que s'ha d'exercir per tibar l'arc.
Nota: En els arcs de politges la potència equival a la força de pic. En els arcs recorbats la potència es mesura tibant l'arc fins a una obertura AMO de 28 polzades (aquesta obertura és un estàndard establert per l'Archery Manufacturers and Merchants Organisation).
punt de pivot m
es punto de pivote
fr point de pivot
en pivot point
tir amb arc. Punt d'equilibri de l'arc situat generalment al fons del coll de l'empunyadura i a la vertical del botó de pressió.
tíl·ler m
es tiller
fr tiller
en limbs balance; tiller
tir amb arc. Diferència entre la distància de canya superior i la inferior.
Política i administració
administració electrònica f
es administración electrónica; gobierno electrónico
fr administration électronique; cyberadministration; cybergouvernement
it amministrazione elettronica; governo elettronico
en e-administration; e-government; electronic administration; electronic government
Sistema d'administració pública en què s'utilitzen les tecnologies de la informació i la comunicació per a optimitzar el disseny i la implementació de polítiques i serveis públics de manera eficient, i per a establir una comunicació bidireccional amb els administrats.
democràcia electrònica f
es democracia electrónica
fr cyberdémocratie; démocratie électronique
en e-democracy; electronic democracy
Sistema de funcionament democràtic en què s'utilitzen de forma preeminent les tecnologies de la informació i la comunicació com a eines per a la participació política, la presa de decisions i la rendició de comptes.
Psicologia
aconsellador -a m i f
es consejero
fr conseiller
en counsellor; counselor
Especialista en aconsellament.
aconsellament m
es counselling
fr counselling
en counseling; counselling
Pràctica professional destinada a ajudar, orientar, assessorar emocionalment i informar una persona o un grup de persones que passen per una situació difícil, amb l'objectiu que explorin o descobreixin una manera més satisfactòria de viure.
Nota: En un sentit més genèric, el terme anglès counselling pot traduir-se per ajuda, assessorament, assistència, orientació, etc., segons el context.
ajuda mútua f
es asesoramiento entre iguales; ayuda mutua
fr aide entre pairs; aide mutuelle; entraide
en peer counseling; peer counselling
Assessorament que es dóna entre persones amb un mateix problema o que viuen una mateixa situació, les quals es reuneixen per intentar superar les dificultats i millorar la seva situació social i personal.
Nota: L'ajuda mútua es fa a través dels grups d'ajuda mútua (GAM).
asserció f
es aserción
fr assertion
en assertion
Acte d'assertivitat.
assertiu -iva adj
es asertivo
fr assertif
it assertivo
pt assertivo
en assertive
Que manifesta assertivitat.
assertivitat f
es asertividad
fr assertivité
it assertività
pt assertividade
en assertiveness
Capacitat personal d'expressar els sentiments, les emocions o els pensaments propis de manera lliure i amb seguretat, sense negar els drets dels altres i sense que els altres vegin en aquestes expressions conductes agressives o manipuladores.
grup d'ajuda mútua m
sigla GAM
es grupo de ayuda mutua
fr groupe d'aide mutuelle; groupe d'entreaide
en self-help group
Grup de persones amb un mateix problema o que viuen una mateixa situació, que es reuneixen per intentar superar les dificultats i millorar la seva situació social i personal.
maternalització f
es maternaje; maternalización; maternización
fr maternage
it maternage
en mothering
Procés per mitjà del qual una mare afavoreix el desenvolupament normal de l'infant des que neix.
Nota: Per extensió, procés de recreació de la relació entre la mare i l'infant.
maternalització f
es maternaje; maternalización
fr maternage
it maternage
pt maternagem
en mothering; nursering
de Bemuttern; mütterliches Betreuen
Procés de tractament de les psicosis i les neurosis en què el psicoterapeuta i el pacient estableixen un vincle anàleg al de la relació entre la mare i l'infant.
test projectiu m
es test proyectivo
fr test de projection; test projectif
en projective test
de projektiver Test
Test en què la persona estudiada reflecteix inconscientment trets de la seva personalitat segons la interpretació que dóna a un estímul ambigu que hom li presenta.
Turisme
operador turístic m
es operador turístico; tour-opérateur
fr voyagiste
it operatore turistico; tour operator
en tour operator
de Reiseveranstalter
Empresa turística que projecta, elabora i organitza serveis turístics i viatges combinats a gran escala.
Nota: Els operadors turístics solen vendre els seus productes a agències de viatges, motiu pel qual també es denominen agències de viatges majoristes o majoristes de viatges. Quan venen tant a particulars com a agències es denominen, específicament, agències de viatges majoristes detallistes o majoristes detallistes.
