Diario del Derecho. Edición de 17/04/2019
  • Diario del Derecho en formato RSS
  • ISSN 2254-1438
  • EDICIÓN DE 13/09/2004
 
 

TÉRMINOS NORMALIZADOS POR EL CONSEJO SUPERVISOR DEL TERMCAT

13/09/2004
Compartir: 

Resolución PRE/2378/2004, de 6 de julio, por la que se publican términos normalizados por el Consejo Supervisor del Termcat (DOGC de 13 de septiembre de 2004). Texto completo.

RESOLUCIÓN PRE/2378/2004, DE 6 DE JULIO, POR LA QUE SE PUBLICAN TÉRMINOS NORMALIZADOS POR EL CONSEJO SUPERVISOR DEL TERMCAT

El uso del catalán en los ámbitos socioeconómico, técnico y científico requiere la elaboración y la difusión de los recursos terminológicos que permiten designar y definir los nuevos conceptos que se ponen en circulación en nuestra sociedad.

El Decreto 217/1997, de 30 de julio, por el que se aprueba la modificación de los Estatutos del Consorcio del Centro de Terminología Termcat, establece que el Termcat debe difundir periódicamente los términos que hayan sido aprobados por el Consejo Supervisor, que tienen carácter subsidiario respecto a la normativa establecida por la Sección Filológica del Institut d'Estudis Catalans.

El artículo 4 del Decreto 36/1998, de 4 de febrero, de medidas para la aplicación de la Ley 1/1998, de 7 de enero, de política lingüística, establece que la Dirección General de Política Lingüística debe garantizar la aplicación de la normativa del Institut d'Estudis Catalans y el uso de la terminología que elabora el Termcat en todos los departamentos de la Generalidad.

El artículo 2.3 del Decreto 107/1987, de 13 de marzo, por el que se regula el uso de las lenguas oficiales por parte de la Administración de la Generalidad de Cataluña, hace preceptivo para la Administración de la Generalidad el uso de los términos normalizados por el Termcat para designar en catalán los conceptos a los que se refieren.

De acuerdo con los mencionados preceptos,

Resuelvo:

.1 Dar publicidad a los términos catalanes aprobados por el Consejo Supervisor del Termcat durante el primer cuatrimestre de 2004, que figuran en el anexo de la presente Resolución, que se acompañan de las definiciones y de las equivalencias en otras lenguas.

.2 En virtud del artículo 2.3 del Decreto 107/1987, de 13 de marzo, y del Decreto 36/1998, de 4 de febrero, los departamentos de la Generalidad deben emplear los términos del anexo para designar en catalán los conceptos a los que se refieren en su documentación técnica y administrativa.

Anexo

Términos catalanes aprobados por el Consejo Supervisor del Termcat en el período indicado en el apartado 1

Cualquier comentario sobre los términos de este anexo, puede dirigirse al Termcat, c. Diputació, 119, 5ª, Barcelona.

Art

action painting [en] f

es action painting

fr peinture gestuelle

it pittura-azione

en action painting

de Action Painting

Tendència pictòrica de l'expressionisme abstracte, que posa l'èmfasi en el gest, l'acció i l'espontaneïtat dels traços, sorgida l'any 1945 als Estats Units d'Amèrica.

Nota: Terme encunyat l'any 1952 pel crític nord-americà Harold Rosenberg.

allisat m

es alisado; intonaco

fr intonaco; lissé

it intonaco

en intonaco; plaster finish

Capa fina de morter de calç i sorra, en una proporció de tres parts de calç per una de sorra, amb un gruix aproximat entre 3 i 5 mm, que s'aplica a una superfície mural després del remolinat per a pintar-hi al fresc.

art autre [fr] m

es art autre

fr art autre

it art autre

en art autre

de Art autre

Corrent pictòric adscrit a l'expressionisme abstracte no geomètric, de caràcter espontani i desorganitzat, que pretén produir un trencament radical amb les formes artístiques convencionals, nascut a França al començament dels anys cinquanta del segle xx.

Nota: Terme encunyat l'any 1952 pel crític francès Michel Tapié.

art brut m

es art brut; arte bruto

fr art brut

it art brut

pt art brut

en art brut; raw art

de Art Brut

Expressió artística de caràcter espontani creada per nens, per malalts mentals o per persones sense formació, al marge dels ambients culturals, que no té com a finalitat el benefici econòmic ni el reconeixement artístic o social.

Nota: Terme encunyat l'any 1945 pel pintor francès Jean Dubuffet.

art corporal m

es body art

fr art corporel

it arte corporale

en body art

de Body-Art

Expressió artística en què l'autor empra com a suport o medi artístic el seu propi cos, sorgida cap al final dels anys seixanta del segle xx.

art déco [fr] m

es art déco

fr art déco

it art déco

en art deco

de Art déco

Estil de disseny aplicat especialment a les arts decoratives que es basa en la preferència per les línies simples i geomètriques, pels colors plans i pels motius exòtics, desenvolupat durant els anys vint del segle xx.

art òptic m

es arte óptico

fr art optique

it arte ottica

pt arte óptica

en op art; op'art; optical art

de Op-Art

Tendència pictòrica de caràcter abstractogeomètric que privilegia els efectes generadors d'il·lusió òptica.

art pop m

es arte pop

fr art pop

it arte pop

pt arte pop

en pop art

de Pop-Art

Moviment artístic d'origen angloamericà que s'inspira en aspectes comuns i quotidians de la societat industrial de consum i trasllada a les obres el repertori icònic de la cultura urbana de masses, sorgit cap als anys cinquanta del segle xx.

art turístic m

es arte de aeropuerto; arte turístico

fr art d'aéroport

en airport art; tourist art

de Airport Art

Forma d'art contemporània especialment destinada al mercat turístic, que es basa en la reproducció de peces antigues o en la producció de peces noves que imiten el tipisme de l'art popular.

assemblage [fr] m

es assemblage

fr assemblage

en assemblage

de Assemblage

Tècnica artística que consisteix a unir els uns amb els altres o a un suport diferents objectes i materials heterogenis, generalment d'ús quotidià.

Nota: Terme encunyat l'any 1953 pel pintor francès Jean Dubuffet.

assemblage [fr] m

es assemblage; ensamblaje

fr assemblage

it assemblaggio

en assemblage

de Assemblage

Obra d'art tridimensional composta per diferents objectes i materials heterogenis, normalment d'ús quotidià, units els uns amb els altres o a un suport.

Nota: Terme encunyat l'any 1953 pel pintor francès Jean Dubuffet.

contraposat m

es contrapposto

fr contraposte

it contrapposto

en contrapposto; weight shift

Representació de la figura humana pròpia de l'escultura clàssica i de la pintura i l'escultura del Renaixement basada en la disposició inversa d'unes parts del cos respecte de les altres amb l'objectiu d'evitar la frontalitat i la simetria i donar sensació de dinamisme i equilibri.

Nota: En àmbits especialitzats és habitual l'ús de la forma italiana contrapposto. Per extensió, aquest terme també s'aplica a l'oposició d'altres estructures i masses plàstiques en la composició artística.

escultura tova f

es escultura blanda

fr sculpture molle; sculpture souple

en soft art; soft sculpture

Pràctica escultòrica que es caracteritza per l'ús de materials no rígids, conreada especialment als anys seixanta i setanta del segle xx.

Nota: Per extensió, també s'utilitza el terme art tou per a fer referència a aquest concepte.

happening [en] m

es happening

fr happening

it happening

en happening

de Happening

Manifestació artística de caràcter multidisciplinari, que barreja sovint les arts plàstiques amb les arts escèniques, generalment basada en la improvisació i en la participació del públic, desenvolupada especialment durant els anys seixanta del segle xx.

Nota: Terme encunyat l'any 1959 per l'artista nord-americà Allan Kaprow.

hard-edge [en] m

es hard-edge

fr hard-edge

en hard-edge; hard-edge painting

de Hard-Edge-Painting

Tendència de la pintura abstracta nord-americana que es caracteritza pel rigor geomètric, els contorns nítids i els colors uniformes, sorgida al començament dels anys seixanta del segle xx com a reacció a l'expressionisme abstracte.

Nota: Terme encunyat l'any 1958 pel crític nord-americà Jules Langsner.

junk art [en] m

es junk art

fr junk art

en junk art

de Junk-Art

Tendència artística que es caracteritza per la utilització de deixalles urbanes i materials de rebuig industrials per a realitzar obres d'art, sorgida cap a la meitat dels anys cinquanta del segle xx als Estats Units d'Amèrica i a Anglaterra.

Nota: Terme encunyat l'any 1961 pel crític britànic Lawrence Alloway.

lliscat m

es enlucido; intonachino

fr glissé; intonachino

it intonachino; tonachino

en intonachino; top plaster

Capa de calç llisa i molt fina que s'aplica a una superfície mural després de l'allisat i sobre la qual es pinta al fresc quan encara és humida.

macaroni m

es macarroni

fr macaroni

en macaroni

Marca lineal amb formes diverses, no figurativa, traçada amb els dits sobre l'argila fresca, pròpia de l'art rupestre del paleolític superior.

Nota: Segons algunes fonts, els macaronis són la forma d'art més antiga que es coneix.

mec art m

es mec art

fr mec art

it mec art

en mec art; mechanical art

Pràctica artística neodadà que es caracteritza per la utilització d'imatges fotogràfiques traslladades mecànicament a altres suports amb l'objectiu d'obtenir-ne una imatge de síntesi.

Nota: Terme encunyat el 1965 pels artistes Alain Jacquet i Mimmo Rotella, i difós pel crític francès Pierre Restany. Mec art és un escurçament de l'anglès mechanical art.

performance [en] f

es performance; representación

fr performance; spectacle multiarts

it performance

en performance; performance art

de Performance

Manifestació artística de caràcter multidisciplinari en què l'autor, present físicament o no, busca impressionar vivament el públic, desenvolupada especialment a partir del final dels anys cinquanta del segle xx.

pintura sistèmica f

es pintura sistémica

fr art systématique

en systemic art; systemic painting

Pràctica artística de l'abstraccionisme que es caracteritza per l'ús de formes estandarditzades molt simples, generalment geomètriques, que poden presentar-se tant en forma d'una sola imatge com d'una sèrie d'imatges repetides dins un sistema estructurat.

Nota: El terme systemic painting va ser encunyat l'any 1966 pel crític d'art britànic Lawrence Alloway. Per extensió, també s'utilitza el terme art sistèmic per a fer referència a aquest concepte.

pop adj

es pop

fr pop

en pop

Relatiu o pertanyent a l'art pop.

remolinat m

es arriccio; enfoscado; fratasado

fr arriccio; crépi

it arricciato; arriccio

en arriccio

Capa basta i rugosa de morter de calç i sorra, en una proporció de meitat i meitat, amb un gruix aproximat entre 0,5 i 1 cm, que s'aplica a una superfície mural per a pintar-hi al fresc.

tondo m

es tondo

fr tondo

it tondo

en tondo

Element decoratiu, esculpit o pintat, de forma circular i generalment de tema religiós, típic del Renaixement italià.

Ciències de la vida i de la salut

amplicó m

es amplicón

fr amplicon

fr produit d'amplification

en amplicon

Regió de DNA que s'amplifica de forma natural en el genoma d'un individu o d'una espècie, o bé de forma artificial per mitjà de reaccions enzimàtiques, especialment per mitjà de la reacció en cadena de la polimerasa.

antiretroviral adj

sin. antiretrovíric -a adj

sigla ARV adj

es antirretroviral; antirretrovírico; ARV

fr antirétroviral; ARV

it antiretrovirale; ARV

pt antiretroviral; antiretrovírico; ARV

en antiretroviral; ARV

Que té capacitat per a inhibir la reproducció d'un retrovirus o per a combatre'n l'acció.

Nota: Quan fa referència a fàrmacs s'utilitza sovint com a substantiu.

càrrega viral f

sin. càrrega vírica f

es carga viral; carga vírica

fr charge virale

it carico virale

pt carga viral; carga vírica

en viral burden; viral load

Quantitat d'unitats víriques per mil·límetre cúbic que hi ha en un líquid orgànic.

deler m

es apetencia

fr état de besoin; état de manque

it craving

pt craving

en craving

Desig compulsiu de tornar a experimentar els efectes d'una substància a la qual s'és addicte.

estrumogen m

es bociógeno

fr goitrogène

de Goitrogen

Substància que produeix goll.

estrumogen -ògena adj

es bociogénico; bociógeno

fr goitrogène

en goitrogenic; strumogenic

Que produeix goll.

estrumogènesi f

es bociogénesis

fr goitrogénèse

en goitrogenesis

Formació de goll.

limfòcit B m

sin. compl. cèl·lula B f

es célula B; linfocito B

fr cellule B; lymphocyte B

en B cell; B lymphocyte

Limfòcit format a la medul·la òssia que té capacitat per a produir anticossos i és responsable de la resposta immunitària humoral.

Nota: La lletra B de la denominació prové de bursa (.bossa' en llatí), en referència a la bossa de Fabrici, òrgan dels ocells on es va identificar per primera vegada aquesta cèl·lula. Per aquest motiu els limfòcits B també es denominen limfòcits bursodependents, bursoderivats o bursoequivalents.

limfòcit B naïf m

sin. limfòcit B verge m

es linfocito B naive; linfocito B virgen

fr lymphocyte B naïf; lymphocyte B vierge

en naive B lymphocyte; virgin B lymphocyte

Limfòcit B madur que encara no s'ha trobat amb el seu antigen específic, ni és la progènie d'un limfòcit madur estimulat per un antigen.

limfòcit naïf m

sin. limfòcit verge m

es linfocito naive; linfocito virgen

fr lymphocyte naïf; lymphocyte vierge

en naive lymphocyte; virgin lymphocyte

Limfòcit B o T madur que encara no s'ha trobat amb el seu antigen específic, ni és la progènie d'un limfòcit madur estimulat per un antigen.

limfòcit T m

sin. compl. cèl·lula T f

es célula T; linfocito T

fr cellule T; lymphocyte T

en T cell; T lymphocyte

Limfòcit diferenciat en el timus que no té capacitat per a produir anticossos i és responsable de la resposta immunitària cel·lular.

Nota: La lletra T de la denominació prové de tim o timus, en referència a l'òrgan per mitjà del qual madura aquesta cèl·lula. Per aquest motiu, els limfòcits T també es denominen limfòcits timodependents, timoderivats o posttímics.

limfòcit T naïf m

sin. limfòcit T verge m

es linfocito T naive; linfocito T virgen

fr lymphocyte T naïf; lymphocyte T vierge

en naive T lymphocyte; virgin T lymphocyte

Limfòcit T madur que encara no s'ha trobat amb el seu antigen específic.

pacient naïf m i f

es paciente naive; paciente virgen

fr patient naïf

en naive patient

Pacient que no ha estat sotmès a cap tractament, especialment a cap tractament antiretroviral en la infecció per VIH.

patrimoni gènic m

es acervo génico; patrimonio génico

fr pool de gènes; pool génique

it pool genetico

pt pool de genes

en gene pool; genetic base

Conjunt de tots els gens, considerant els seus al·lels, d'una població determinada en un moment concret.

petjada ecològica f

es huella ecológica

fr empreinte écologique

it impronta ecologica

pt pegada ecológica

en ecological footprint

de ökologischer Fußabdruck

Indicador ambiental que estableix la superfície ecològicament productiva que es necessita per a subministrar la matèria i l'energia bàsiques necessàries per a cobrir indefinidament les necessitats de consum de recursos i d'assimilació de residus d'una població determinada en un territori concret, segons el seu estil de vida habitual.

Nota: El terme anglès va ser encunyat pels científics canadencs M. Wackernagel i W. Rees l'any 1996.

reserva genètica f

es reserva genética

fr reserve génétique

en genetic reserve

Conjunt de genotips d'un organisme que hom conserva en forma d'espècimens, gàmetes o embrions amb l'objectiu d'aïllar-los de circumstàncies externes adverses i de preservar-ne l'existència.

viral adj

sin. víric -a adj

es viral; vírico

fr viral

it virale

pt viral; vírico

en viral

Relatiu o pertanyent al virus.

Construcció i obres públiques

àrid artificial m

es árido artificial

fr agrégat artificiel; granulat artificiel

en artificial aggregate; manufactured aggregate

Àrid d'origen mineral que ha patit una alteració fisicoquímica o d'un altre tipus com a conseqüència d'un procés industrial.

Nota: Concepte definit a la norma UNE-EN 13043:2003.

àrid natural m

es árido natural

fr agrégat naturel; granulat naturel

en natural aggregate

Àrid d'origen mineral que resulta d'un procés de disgregació natural o bé d'un procés mecànic.

Nota: Concepte definit a la norma UNE-EN 13043:2003.

àrid reciclat m

es árido reciclado

Àrid que resulta del tractament de material inorgànic prèviament utilitzat en la construcció.

Nota: Concepte definit a la norma UNE-EN 13043:2003.

caixa estenedora f

es caja extendedora; cajón; rastra

fr cadre tracté; épandeuse

en spreader; spreader box

de Kastenverteiler; Streugerät

Dispositiu en forma de caixa, situat a la part final de l'equip de fabricació i d'estesa de les beurades bituminoses, on cau la beurada procedent del mesclador i des d'on es distribueix sobre la superfície que s'ha de tractar per mitjà d'uns caragols sens fi i d'una mestra de goma d'altura regulable.

canal d'onatge m

es canal de oleaje

fr canal à houle

en wave flume

Instal·lació en forma de canal, proveïda d'un generador d'onatge, que s'utilitza per a realitzar assaigs experimentals relacionats amb els efectes de l'onatge.

coeficient de somatge m

es coeficiente de asomeramiento

fr coefficient de shoaling

en shoaling coefficient; shoaling factor

Relació entre l'altura d'ona en un punt situat a una profunditat qualsevol i l'altura d'ona en aigües profundes, un cop eliminat l'efecte de la refracció de l'onatge.

espatller m

es espaldón

Part lateral d'un terraplè que té la funció específica de contenir-ne el nucli.

Nota: No formen part de l'espatller els revestiments sense funció estructural, com ara plantacions, cobertes de terra vegetal, proteccions antierosió, etc.

fi m

es fino

fr fine

en fines

Fracció granulomètrica d'un àrid que passa pel garbell de malles de 0,063 mm.

Nota: S'utilitza generalment en plural. Concepte definit a la norma UNE-EN 13043:2003 i a la norma UNE-EN 12620:2003. La grandària de les malles dels garbells d'assaig s'estableix a la norma UNE-EN 933-2:1996.

fíl·ler m

es filler; polvo mineral

fr filler

it filler

en filler

Fracció granulomètrica d'un àrid que passa pel garbell de malles de 0,063 mm i que s'afegeix a determinats materials de construcció.

Nota: Concepte definit a la norma UNE-EN 13043:2003, a la norma UNE-EN 12620:2003 i a l'Ordre circular 5/2001 del Ministeri de Foment. La grandària de les malles dels garbells d'assaig s'estableix a la norma UNE-EN 933-2:1996.

generador d'onatge m

es generador de olas; generador de oleaje

fr batteur à houle; génerateur de vagues

en wave generator; wave maker

Dispositiu constituït per una o per diverses pales que s'utilitza per a produir ones en instal·lacions d'investigacions marítimes.

generador d'onatge de falca m

es generador de oleaje de cuña

en wedge-type wave generator

Generador d'onatge equipat amb una pala en forma de tascó, la qual es desplaça amb un moviment alternatiu al llarg d'un pla inclinat situat sobre el fons d'un canal d'onatge.

generador d'onatge de frontissa m

es generador de oleaje de bandera; generador de oleaje de charnela; generador de oleaje flap; generador de oleaje rotacional

fr volet batteur

en flap wavemaker; flap-type wave maker

Generador d'onatge equipat amb una pala en forma de mur vertical, la qual es fixa pel costat inferior a un eix de gir situat transversalment al fons d'un canal d'onatge i fa un moviment de vaivé angular respecte de la vertical.

generador d'onatge de pistó m

es generador de oleaje de pistón

fr batteur à houle de type piston; batteur piston

en piston wave maker

Generador d'onatge equipat amb una pala en forma de mur vertical, la qual es desplaça horitzontalment amb un moviment alternatiu sobre el fons d'un canal d'onatge.

gotejat m

es gotelé; revoco a la tirolesa; revoco tirolés

fr gouttelette

pt gotelé

en droplet effect; goutelette

Estucat granellut, en forma de gotes, obtingut per mitjans mecànics.

mestra f

es maestra

fr dispositif d'arasement; racloir d'arasement

en strike-off squegee

Tira, generalment de goma, disposada horitzontalment a la part final d'una caixa estenedora que, un cop estesa la beurada bituminosa, escombra d'impureses l'asfalt perquè la superfície tractada quedi llisa i uniforme.

puja-i-baixa m

es alteada; voltejeo

fr pilonnement

it sollevamento

pt balanço vertical

en heave

de Vertikalbewegung

Moviment ascendent i descendent de les onades o d'un cos flotant sotmès a llur acció.

SCRIM m

es SCRIM

fr SCRIM

it SCRIM

en SCRIM

pt SCRIM

Aparell que s'utilitza per a mesurar de forma contínua el coeficient de fregament transversal d'un ferm.

Nota: SCRIM és la sigla anglesa corresponent a sideway-force coefficient routine investigation machine (.màquina d'investigació regular del coeficient de fregament transversal').

somatge m

es asomeramiento; somerización

fr shoaling

en shoaling

Variació de l'altura d'ona com a conseqüència de la variació de la celeritat de grup i de la conservació del flux d'energia quan una ona avança des d'aigües profundes fins a aigües de menys profunditat.

Decoració

pluja f

sin. compl. cabells d'àngel m pl

sin. compl. llàgrimes f pl

es cabelleras; lluvia

fr cheveux d'anges

en tinsel icicles

Guarniment fet amb tires de plàstic o de paper molt estretes i brillants, generalment de color d'or o de plata, que es deixen caure sobre una superfície determinada, utilitzat especialment per a guarnir l'arbre de Nadal.

serrellet m

es espumillón

fr guirlande argentée

it nastro

en tinsel

de Lametta

Cinta lleugera i de color viu, enflocada amb tiretes molt estretes i brillants, que s'utilitza amb finalitats decoratives, especialment per Nadal.

Ensenyament

dossier d'aprenentatge m

es portafolio de aprendizaje; portafolio del alumno

fr dossier d'apprentissage; portefeuille d'élève

en student learning portfolio; student portfolio

Recull documental elaborat per un estudiant que mostra la feina que ha realitzat durant el curs en una matèria determinada.

Nota: S'utilitza especialment en l'àmbit universitari.

dossier de docència m

es portafolio docente

fr dossier d'enseignement; portfolio d'enseignement

en teaching portfolio

Recull documental elaborat per un professor que informa sobre l'abast i la qualitat de la seva activitat docent i que serveix com a eina d'avaluació per al mateix professor i per a la institució per a la qual treballa.

Nota: S'utilitza especialment en l'àmbit universitari.

Esports

servei pupa m

es servicio medio largo

es servicio pupa

fr service infirmerie

en half long serve

tennis de taula. Servei executat de manera que la pilota faci un primer bot en el camp contrari i que un possible segon bot s'ajusti a la línia de fons, amb la intenció que l'adversari no pugui saber fins a l'últim moment si ha de deixar-la passar o tornar-la.

arc de politges m

sin. compl. arc compost m

sin. compl. arc mecànic m

es arco compuesto; arco de poleas; arco mecánico

fr arc à démultiplication; arc à poulies; arc composé

en compound bow; pulley bow

tir amb arc. Arc amb un sistema de politges a les puntes per on passa un cable que subjecta la corda, la qual cosa permet de reduir l'esforç en tibar-lo.

arc unicam m

es arco unicam

fr arc unicam

en one cam bow; single cam bow; unicam bow

tir amb arc. Arc de politges amb una politja excèntrica, generalment del tipus cam, en un extrem i una politja rodona i d'eix central en l'altre extrem.

corda flamenca f

es cuerda flemish

fr corde flemish

en Flemish bowstring; Flemish string

tir amb arc. Corda d'un arc en què les bagues dels extrems es fan trenant els mateixos fils que la formen, sense necessitat de reforços.

cos de l'arc m

es cuerpo del arco

fr corps de l'arc; poignée

en handle; riser

tir amb arc. Part central de l'arc on es fixen les pales.

distància de canya f

es tiller

fr tiller

en tiller

tir amb arc. Distància entre la corda i el punt en què cadascuna de les pales encaixen amb el cos de l'arc, mesurada amb l'arc encordat.

Nota: La diferència entre la distància de canya superior i la distància de canya inferior es denomina tíl·ler.

distància de muntat f

sin. fistmele m

es distancia de armado; fistmele

fr band; fistmele

it fistmele

en brace height; bracing height; fistmele

tir amb arc. Distància entre la corda i el punt de pivot en un arc encordat.

esquí-arc m

es esquí-arco

fr ski-arc

en archery biathlon; ski archery; ski-arc

tir amb arc. Disciplina esportiva que combina l'esquí de fons i el tir amb arc, i que consisteix a fer un recorregut esquiant i fent diverses parades per a disparar contra dianes fixes.

força de pic f

es fuerza de pico

fr force de pic

en peak draw weight

tir amb arc. Força màxima que s'exerceix en tibar l'arc de politges fins a l'obertura completa.

força de sosteniment f

es fuerza de sostén

fr force de maintien; puissance de maintien

en holding weight

tir amb arc. Força que s'ha d'exercir per mantenir l'arc en posició d'obertura.

força de tir f

es fuerza de tiro

fr force de l'arc à l'allonge; puissance de l'arc à l'allonge

en draw weight

tir amb arc. Força que s'ha d'exercir per tibar l'arc fins al punt d'ancoratge.

pesaarcs m

es pesa-arcos

fr peson

en bow scale

tir amb arc. Aparell que mesura la resistència d'un arc a una determinada tracció.

Nota: També és habitual l'ús de l'expressió pesar l'arc amb el sentit de.mesurar la resistència de l'arc a una determinada tracció'.

ploma flu-flu f

es pluma flu-flu

fr plume flou-flou; plume flu-flu

en floo-floo feather; flu-flu feather

tir amb arc. Ploma natural de grans dimensions que s'utilitza quan es vol limitar de manera considerable l'abast de la fletxa.

ploma spin-wing [spin-wing: en] f

es pluma spin-wing

fr plume spin-wing

en spin-wing vane

tir amb arc. Ploma de plàstic o de paper en forma de bucle, molt lleugera, que provoca una rotació longitudinal a la fletxa i n'estabilitza el vol.

politja cam f

es cam; polea cam

fr cam; came

it cam

en cam

tir amb arc. Politja excèntrica amb les canals del cable i de la corda ovalades que serveix per a augmentar l'energia potencial acumulada per l'arc en tibar-lo.

potència f

es potencia

fr puissance

en weight

tir amb arc. Força que s'ha d'exercir per tibar l'arc.

Nota: En els arcs de politges la potència equival a la força de pic. En els arcs recorbats la potència es mesura tibant l'arc fins a una obertura AMO de 28 polzades (aquesta obertura és un estàndard establert per l'Archery Manufacturers and Merchants Organisation).

punt de pivot m

es punto de pivote

fr point de pivot

en pivot point

tir amb arc. Punt d'equilibri de l'arc situat generalment al fons del coll de l'empunyadura i a la vertical del botó de pressió.

tíl·ler m

es tiller

fr tiller

en limbs balance; tiller

tir amb arc. Diferència entre la distància de canya superior i la inferior.

Política i administració

administració electrònica f

es administración electrónica; gobierno electrónico

fr administration électronique; cyberadministration; cybergouvernement

it amministrazione elettronica; governo elettronico

en e-administration; e-government; electronic administration; electronic government

Sistema d'administració pública en què s'utilitzen les tecnologies de la informació i la comunicació per a optimitzar el disseny i la implementació de polítiques i serveis públics de manera eficient, i per a establir una comunicació bidireccional amb els administrats.

democràcia electrònica f

es democracia electrónica

fr cyberdémocratie; démocratie électronique

en e-democracy; electronic democracy

Sistema de funcionament democràtic en què s'utilitzen de forma preeminent les tecnologies de la informació i la comunicació com a eines per a la participació política, la presa de decisions i la rendició de comptes.

Psicologia

aconsellador -a m i f

es consejero

fr conseiller

en counsellor; counselor

Especialista en aconsellament.

aconsellament m

es counselling

fr counselling

en counseling; counselling

Pràctica professional destinada a ajudar, orientar, assessorar emocionalment i informar una persona o un grup de persones que passen per una situació difícil, amb l'objectiu que explorin o descobreixin una manera més satisfactòria de viure.

Nota: En un sentit més genèric, el terme anglès counselling pot traduir-se per ajuda, assessorament, assistència, orientació, etc., segons el context.

ajuda mútua f

es asesoramiento entre iguales; ayuda mutua

fr aide entre pairs; aide mutuelle; entraide

en peer counseling; peer counselling

Assessorament que es dóna entre persones amb un mateix problema o que viuen una mateixa situació, les quals es reuneixen per intentar superar les dificultats i millorar la seva situació social i personal.

Nota: L'ajuda mútua es fa a través dels grups d'ajuda mútua (GAM).

asserció f

es aserción

fr assertion

en assertion

Acte d'assertivitat.

assertiu -iva adj

es asertivo

fr assertif

it assertivo

pt assertivo

en assertive

Que manifesta assertivitat.

assertivitat f

es asertividad

fr assertivité

it assertività

pt assertividade

en assertiveness

Capacitat personal d'expressar els sentiments, les emocions o els pensaments propis de manera lliure i amb seguretat, sense negar els drets dels altres i sense que els altres vegin en aquestes expressions conductes agressives o manipuladores.

grup d'ajuda mútua m

sigla GAM

es grupo de ayuda mutua

fr groupe d'aide mutuelle; groupe d'entreaide

en self-help group

Grup de persones amb un mateix problema o que viuen una mateixa situació, que es reuneixen per intentar superar les dificultats i millorar la seva situació social i personal.

maternalització f

es maternaje; maternalización; maternización

fr maternage

it maternage

en mothering

Procés per mitjà del qual una mare afavoreix el desenvolupament normal de l'infant des que neix.

Nota: Per extensió, procés de recreació de la relació entre la mare i l'infant.

maternalització f

es maternaje; maternalización

fr maternage

it maternage

pt maternagem

en mothering; nursering

de Bemuttern; mütterliches Betreuen

Procés de tractament de les psicosis i les neurosis en què el psicoterapeuta i el pacient estableixen un vincle anàleg al de la relació entre la mare i l'infant.

test projectiu m

es test proyectivo

fr test de projection; test projectif

en projective test

de projektiver Test

Test en què la persona estudiada reflecteix inconscientment trets de la seva personalitat segons la interpretació que dóna a un estímul ambigu que hom li presenta.

Turisme

operador turístic m

es operador turístico; tour-opérateur

fr voyagiste

it operatore turistico; tour operator

en tour operator

de Reiseveranstalter

Empresa turística que projecta, elabora i organitza serveis turístics i viatges combinats a gran escala.

Nota: Els operadors turístics solen vendre els seus productes a agències de viatges, motiu pel qual també es denominen agències de viatges majoristes o majoristes de viatges. Quan venen tant a particulars com a agències es denominen, específicament, agències de viatges majoristes detallistes o majoristes detallistes.

Comentarios

Escribir un comentario

Para poder opinar es necesario el registro. Si ya es usuario registrado, escriba su nombre de usuario y contraseña:

 

Si desea registrase en www.iustel.com y poder escribir un comentario, puede hacerlo a través el siguiente enlace: Registrarme en www.iustel.com.

  • Iustel no es responsable de los comentarios escritos por los usuarios.
  • No está permitido verter comentarios contrarios a las leyes españolas o injuriantes.
  • Reservado el derecho a eliminar los comentarios que consideremos fuera de tema.

Revista El Cronista:

Revista El Cronista del Estado Social y Democrático de Derecho

Lo más leído:

Secciones:

Boletines Oficiales:

 

© PORTALDERECHO 2001-2019

Icono de conformidad con el Nivel Doble-A, de las Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI: abre una nueva ventana